Presencialitat a segon d'ESO i a segon de batxillerat

Des de dia 1 de setembre l'equip directiu del Llompart ha treballat per aconseguir la presencialitat de segon d'ESO i segon de batxillerat. Us explico les principals passes que hem fet i els entrebancs que hem trobat.

En tots aquests mesos les instruccions de l'administració s'han anat completant i ampliant, però sempre s'han mantingut dos condicionants inapel·lables: la distància d'1'5 metres entre alumnes i la reunió màxima de 20 alumnes per aula.

Quan vàrem haver d'organitzar la presencialitat al 100% de l'alumnat de primer d'ESO, optàrem per reorganitzar unes aules de tecnologia i dibuix per allotjar-hi els grups sencers ja que amb la distància de seguretat hi caben més de 45 persones, una ràtio molt superior a la de 20. Així, a més de garantir la presencialitat diària, també garantíem que tot l'alumnat de primer d'ESO tindria professorat especialista de les seves matèries. L'administració s'hi negà en rotund perquè no complíem la màxima de 20 alumnes per aula. Per tant, vàrem haver de crear dos grups addicionals traient alumnat de cada un dels quatre grups originals. Per atendre aquests dos grups nous, l'administració ens va enviar mitja professora de música, així que la resta de matèries i les tutories s'han generat amb hores de caps de departament, comissions i increment d'hores lectives d'un bon grapat de docents nostres.

Fer aquesta operació a segon d'ESO i a segon de batxillerat és inviable per una sèrie de qüestions objectives que escapen a la nostra voluntat:

1. La ratio màxima de 20 alumnes. Amb el cas del segon de batxillerat s'entendrà molt bé: la mitjana d'alumnat per grup és de 30 i escaig i tenim 8 grups de segon de batxillerat. Això vol dir que, per fer el mateix que férem a primer d'ESO, hauríem de treure 10 alumnes de cada grup, és a dir 80 alumnes, que hauríem de col·locar en 4 grups nous de 20 alumnes cada un. Això requeriria 4 aules i una vintena de docents addicionals.
2. La no disponibilitat d'espai adient. Per a l'increment de presencialitat de qualsevol nivell, es fa imprescindible una aula per a cada grup nou, de la grandària suficient com per garantir la ratio màxima i amb la dotació informàtica i de mobiliari corresponent. Recordem que en el cas de segon de batxillerat necessiraríem quatre aules addicionals que no tenim ni al centre ni al CEPA Campo Redó.
3. La no disponibilitat de professorat addicional. Per a l'increment de la presencialitat de qualsevol nivell, també és imprescindible un equip docent per a cada grup nou. Recordem que estem garantint la presencialitat de qualitat de primer d'ESO amb la mateixa quota de professorat que teníem sense aquests grups nous i amb només mitja professora de música més. L'administració ja ens ha comunicat que no disposa de recursos econòmics per contractar el professorat necessari. A més, els centres de titularitat pública tenim prohibit contractar docents pel nostre compte.

En resum, els factors que ens impedeixen ampliar la presencialitat a segon d'ESO i segon de batxillerat són els següents:

• Les instruccions de l'administració (20 alumnes per aula, 1'5 metres de distància).
• La no disponibilitat d'aules ni d'hores de docència necessàries.
• El volum d'alumnat que tenim tant a segon d'ESO com a segon de batxillerat.
• La casuística d'assignatures compartides entre grups.
• Amb la mateixa quota de professorat exacta del curs 2019-2020, hem d'atendre 100 alumnes més, amb la majoria de docents a vint hores lectives o més.