Algunes reflexions que plantegem a la conselleria d'educació

 

1.

Hi ha un desajustament molt gran entre les prioritats dels currículums oficials, centrats de forma gairebé exclusiva en els continguts, i la forma que es vol que avaluem. Mentre no s’ajustin els currículums
a l’avaluació no hi veig una solució satisfactòria.

Tots els centres oferim el mateix ensenyament en base a la mateixa normativa. Per què ha de recaure en ells la decisió de què és essencial o no? No hi veig cap avantatge i sí prou inconvenients, com ara la balcanització (pacífica) de l’ensenyament públic. Davant problemàtiques comunes, cada centre prendrà determinacions que poden ser molt diferents de la dels altres. A més, els centres exageradament grans i heterogenis, com el Llompart, tindrem més dificultats que els més petits.

2.

Si l’avaluació inicial és el punt de referència per adequar les modificacions a les programacions didàctiques, necessitem més temps per fer-ho. Almenys un mes més.

Hem de tenir en compte que les programacions ja estaven lliurades o a punt de ser lliurades, i s’hi ha tingut en compte la part curricular i metodològica del pla de contingència.

Quan es comuniqui al claustre que s’ha de tornar a replantejar la programació, és possible i probable que hi hagi queixes justificades. Fer les tasques burocràtiques ja és un problema, però fer les mateixes dos cops ho és encara més.

3.

La conselleria, pot crear comissions per establir quins són els elements essencials dels diferents
currículums?

Que ho faci cada centre em sembla una feinada poc productiva. Un mateix problema per a tothom
requereix una solució comuna.

4.

La conselleria, pot crear comissions per concretar i desenvolupar els aprenentatges competencials
corresponents als objectius d’etapa i com s’han d’avaluar? El que conté l’article 4 del decret 34/2015
és massa vague.

5.

La conselleria, pot crear comissions per desenvolupar les competències clau? El que conté l’article 6
del decret 34/2015 és massa vague.

6.

Per acordar pautes metodològiques comunes a cada centre es requereix una feina i un coneixements
empírics previs que ara mateix el conjunt dels claustres no tenim, ja que fins ara la innovació
educativa era voluntària i individual.

Fins i tot els docents menys motivats pateixen una sobrecàrrega de feina pedagògica i burocràtica
molt important. No em veig amb cor de demanar que afegeixin hores i hores per fer quelcom per al
que no estem preparats i a les cegues, ja que no podem partir d’experiències prèvies exitoses.

Com en tot, un macrocentre té més complicat fer-ho que altres més petits.

7.

A segon de batxillerat, com compatibilitzem la carrera contrarellotge dels continguts (imposats per normativa i PBAU) amb l’exigència d’avaluar prioritzant altres aspectes que no són continguts?

8.

La FP és l’àmbit educatiu més capgirat pels canvis provocats per la pandèmia. La conselleria
contempla a curt o mig termini elaborar unes directrius equivalents a les que ha fet d’ESO i batxillerat?

Si els departaments d’FP han de revisar  la concreció curricular, acordar pautes metodològiques
comunes, revisar les programacions didàctiques i tot això, convé saber-ho avui millor que demà.
Només tenen dues avaluacions.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Presencialitat a segon d'ESO i a segon de batxillerat

Estratègies d'aprenentatge a distància amb G Suite