Comissió d'innovació educativa



Es fa necessari reflexionar sobre la nostra tasca docent en tres escales diferents: la macroscòpica (del sistema educatiu), la mesoscòpica (del centre educatiu) i la microscòpica (de l'aula) per donar resposta als reptes que tenim al davant. Tenim el potencial humà i material per dur a terme aquesta reflexió i les propostes d'actuació que ens ajudin a millorar el centre educatiu i el treball amb l'alumnat. I per fer-ho, a cada centre educatiu hem d'actuar com un organisme interconnectat i coordinat, no com una suma de parts inconnexes.

Al Llompart es crearà una comissió d'innovació educativa amb un representant de cada departament. Els reptes van més enllà de qüestions tecnològiques; de fet, la innovació no té perquè estar associada a la incorporació de tecnologies novedoses. Té molt més a veure amb la capacitat que tenim per contribuir al creixement personal i professional del nostre alumnat. Les eines, per anar bé, han de ser secundàries.

A la primera reunió, que serà la setmana que ve, es consensuaran quins objectius ha de tenir aquesta comissió. Tota idea constructiva serà benvinguda.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les vuit competències essencials

L'associació britànica Skills Builder Partnership proposa desenvolupar vuit competències essencials per poder fer front a qualsevol repte personal, educatiu i professional. En aquestes diapositives he resumit la seva proposta. Per a més informació, exemples i propostes concretes, us recomano visitar la web de l' entitat . Una de les meves propostes per als objectius de la comissió d'innovació educativa serà tenir en compte aquestes vuit competències en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Què en trobeu?
Més informació

Llegint un horabaixa sobre les TAC

Vull compartir amb vosaltres un escrit d'Andreu Estarellas, professor de llengua castellana del Llompart que m'envià fa uns dies. La qualitat del seu contingut i de la seva forma mereixen la seva difusió. Agraesc de tot cor les aportacions constructives i que ajuden a reflexionar com aquesta. Clico a Google:TAC educació. Apareix un reguitzell d’articles que llegeixo a l’atzar sense que els meus pobres coneixements sobre el tema puguin porgar: revistes especialitzades, estudis universitaris, etc. La introducció i conclusió de tots ells és el món meravellós que s’obre dins l’aula amb la implantació de les TAC; no obstant això, ben pocs emperons més enllà dels ja coneguts sobre la deficient formació que una part dels docents té i pateix, sobre les dificultats de no disposar de tots els aparells i mitjans necessaris per a la seva correcta implementació, o bé sobre la necessitat de la seva acurada integració dins els currículums de les matèries. Inconvenients, tot ells, solventables
Més informació

Primer entrebanc de l'escenari A: la distància de seguretat

Imatge
Imatge de Miroslava Chrienova a Pixabay A l'esborrany de les instruccions amb les mesures excepcionals per al curs vinent, s'hi contemplen tres escenaris. Hem començat a treballar per organitzar l'escenari A, que correspon a l'atenció presencial de tot l'alumnat, amb determinades restriccions de seguretat i higiene. El condicionant més important és la distància de seguretat recomanada (2,25 m² per persona). En el nostre cas, a les aules on hi cabien trenta alumnes, ara n'hi caben vint-i-dos. Tot just fent el càlcul d'ESO i batxillerat, els nombres són aquests: Primer d'ESO: de 4 grups es passa a 5,5. Segon d'ESO: de 5 grups es passa a 6,5. Tercer d'ESO: de 6 grups es passa a 8. Quart d'ESO: de 4 grups es passa a 5,5. Primer de batxillerat: de 8,5 grups es passa a 13,5. Segon de batxillerat: de 8 grups es passa a 13. Això suposa passar d'un total de 35,5 grups a 50 grups i 4 mitjos (que a efectes pràctics són grups sencers perquè han d&#
Més informació